És millor basar-se en la "Psicomotricitat educativa i
preventiva" , es crea un dispositiu
que afavoreix el procés de maduració
i el desenvolupament harmònic de la personalitat del nen/a.
Aquesta pràctica constitueix un marc privilegiat pel nen/a, en el qual
se li permet expressar-se lliuremen, el que resulta
més interessant es que cada nen/a és important, i se sent o es pot sentir
comprès i respectat tant per l’adult com pels companys/es , és un lloc, un
espai on el nen/a pot aprendre quins són els seus límits, pot compartir ,
ajudar i/o ser ajudat, aquí no importa si un nen/a és més o menys hàbil, es
tracta de veure al nen/a en tota la seva globalitat i ajustar l’ajuda en funció
de les necessitats que presenti – que tots/es les poden tenir - i d’aquí el més
important és el paper que juga el
psicomotricista, sessió rere sessió, de saber mirar, detenir-se i reflexionar
sobre el perquè de una manera o
altra les sessions i quin tipus d’ajuda
mereix tenir cada nen/a.
“La pràctica psicomotriu dóna la possibilitat
al nen/a de SER, EXISTIR I VIURE com a persona”. (B. Aucouturier. Jornades
de psicomotricitat. Abril de 2005).
Fet per Sònia Vidal
Mestra i professora d'Educació Física.
Fet per Sònia Vidal
Mestra i professora d'Educació Física.