dimarts, 12 d’agost de 2014

SEGUNDA PARTE: APRENDIZAJE COOPERATIVO Y NUESTROS NIÑ@S AACC...

El Aprendizaje Cooperativo visto desde la perspectiva motriz, a partir de  nuestra estimada materia la Educación Física, gracias a  dos grandes autores que desarrollaron un excelente trabajo son: los hermanos David y Roger Johnson, ellos lo definieron como aquella situación de aprendizaje en las que los objetivos de los participantes se hallan estrechamente vinculados, de tal manera que cada uno de ellos "sólo puede alcanzar sus objetivos si y sólo si los demás consiguen alcanzar los suyos".


¿En qué se fundamenta la modalidad del trabajo Cooperativo?
  • En primer lugar: valorar el potencial educativo de las relaciones interpersonales existentes en cualquier grupo, donde nuestros AACC saldrán ganando, ya que se les tendrán en cuenta por primera vez posiblemente. 
  • Importante considerar los valores de socialización e integración como eficazmente educativos, increíble y bueno para todo el alumnado, los docentes ya lo realizamos en el día a día, está implícito en nuestra gran vocación.
  • En el incremento del rendimiento académico, ya sabemos que no todos y todas los niñ@s con AACC tienen buenos resultados académicos, deberíamos buscar qué pasa...
  • Ponerse de acuerdo sobre lo que hay que realizar, importante para trabajar en equipo y formar personas de futuro.
  • Decidir cómo se hace y qué va a hacer cada cual. Otra de las características del Trabajo en Equipo.

Os animo a realizar una ojeada a:
David W. Johnson y Roger T. Johnson. (1999). "El Aprendizaje Cooperativo en el aula". Editorial Paidós.Buenos Aires.


Sònia Vidal

diumenge, 3 d’agost de 2014

EL APRENDIZAJE COOPERATIVO Y LAS ALTAS CAPACIDADES...


El aprendizaje Cooperativo resulta ser de gran ayuda en las aulas, damos opciones a toda nuestra diversidad de alumnado, es una manera de interactuar, de crear unos roles a repartir entre ellos y ellas, nuestros niños y niñas con AACC están contentos de colaborar y formar parte de un grupo, donde cada uno tiene su rol y sus funciones, se sienten incluidos e importantes en las tareas, es un reto para ellos y ellas, el trabajar y compartir juntos, cada uno sigue su ritmo sin agobiar al otro y respetando las normas del grupo.

Después de la experiencia a base de probar combinaciones en las aulas, de leer e investigar sobre las posibles combinaciones de los grupos cooperativos: desde el azar, a la combinación por colores, o gracias a un sociograma, me atrevo a afirmar, que la mejor combinación es la que realizan conjuntamente alumnado y profesor@, se llevará a buen término, ya que es de mutuo acuerdo la combinación de ese grupo. Ejemplo: Los alumn@s escogen su pareja ideal y el profesor@, junta las parejas para dar lugar al grupo o equipo cooperativo que compartirán espacio y actividades...

Lean con atención lo que nos dice para mi uno de los padres del Aprendizaje Cooperativo:

1.- Las escuelas y las aulas inclusivas son imprescindibles para configurar una sociedad sin exclusiones.

2.- Hay que saber gestionar la heterogeneidad de un grupo clase, en lugar de ignorarla o reducirla.

3.- Introducir el aprendizaje cooperativo equivale a cambiar la estructura de aprendizaje en un aula.

4.- La cohesión del grupo es una condición necesaria, pero no suficiente, para trabajar en equipos cooperativos dentro de la clase.

5.-Las estructura cooperativas aseguran la interacción entre los estudiantes de un equipo.

6.- El aprendizaje cooperativo es también un contenido que hay que enseñar.

7.-El aprendizaje cooperativo facilita y potencia el desarrollo de algunas competencias básicas (CCBB).

8.- El grado de cooperatividad de un grupo depende del tiempo que trabajan juntos y la calidad del trabajo en equipo.

9.-El aprendizaje cooperativo es una forma de educar para el diálogo, la convivencia y la solidaridad.  

 

P. Pujolàs (2008). “9 Ideas clave. El aprendizaje cooperativo”. Editorial Graó. Barcelona. Decano de la Facultad de Educación de la Universidad de VIC.

En esta web aparecen materiales para el aula:


 

 

Sònia Vidal

 

diumenge, 8 de juny de 2014

L'ACTIVITAT FÍSICA ÉS VITAL PER ALS NENS I NENES AMB AACC DES DE BEN PETITS...


La PSICOMOTRICITAT, a l’Educació Infantil  des de la pràctica psicomotriu Bernard Aucouturier (PPA) ,té diferents aplicacions pràctiques, segons les necessitats  que presenta  el nen /a.
És millor basar-se en la "Psicomotricitat  educativa i preventiva" , es  crea un dispositiu que afavoreix el procés de maduració  i  el desenvolupament  harmònic de la personalitat del nen/a.

 



Aquesta pràctica constitueix un marc privilegiat pel nen/a, en el qual se li permet expressar-se lliuremen, el que resulta més interessant es que cada nen/a és important, i se sent o es pot sentir comprès i respectat tant per l’adult com pels companys/es , és un lloc, un espai on el nen/a pot aprendre quins són els seus límits, pot compartir , ajudar i/o ser ajudat, aquí no importa si un nen/a és més o menys hàbil, es tracta de veure al nen/a en tota la seva globalitat i ajustar l’ajuda en funció de les necessitats que presenti – que tots/es les poden tenir - i d’aquí el més important és el  paper que juga el psicomotricista, sessió rere sessió, de saber mirar, detenir-se i reflexionar sobre el perquè  de una manera o altra  les sessions i quin tipus d’ajuda mereix tenir cada nen/a.

“La pràctica psicomotriu dóna la possibilitat al nen/a de SER, EXISTIR I VIURE com a persona”. (B. Aucouturier. Jornades de psicomotricitat. Abril de 2005).




Fet per Sònia Vidal
Mestra i professora d'Educació Física.




dimecres, 28 de maig de 2014

Reflexió i aclariments per a tots i totes vosaltres!


Què més us volem explicar del bloc de "Infants"...

IPAACC respon a Institució Psicopedagògica per a les Altes Capacitats: Som un grup de persones amb altes capacitats que ajudem , orientem i treballem per aquest col·lectiu de nens - nenes, joves i adults amb unes característiques particulars.

Proporcionem tallers per a nens, nenes i joves: els tècnic-científics, els creatius i els motrius, per tal d’estimular les intel·ligències múltiples i permetre que les neurones d’aquests infants i joves  flueixin al ritme que necessiten.

També aportem Formació a aquells docents que vulguin saber amb quines estratègies i mecanismes poden captar l’interès i la motivació d’aquests nois i noies tan especials i divertits alhora; Actualment, aquest és el punt que més preocupa dins del món educatiu.

Aquest món que es mou al voltant dels quatre SABERS:

  • SABER,
  • SABER SER,
  • SABER ESTAR i 
  • SABER FER.

Què puc ensenyar-li més? Què és això d’ampliar?

Com són aquestes nens i nenes? Quines característiques tenen?

Què podem fer per a què estigui bé a l’aula? ...

Com ho fem? Com l’ajudem?

I un munt de preguntes que ens passem pel cap quan tenim a un infant o jove davant nostre i més si té aquestes característiques particulars.

Per tant, estem parlant d’una Institució que vetlla per a les Altes Capacitats, des de que es detecten fins que es transformen amb unes ments que maduren i embelleixen.

Maria Sánchez  i Sònia Vidal

dilluns, 28 d’abril de 2014

Arteatrelier: EL JUEGO EN EL TALLER DE DRAMATIZACIÓN

Que tal intentarlo desde bebés?






Arteatrelier: EL JUEGO EN EL TALLER DE DRAMATIZACIÓN: El juego es la base del taller, no se hacen ejercicios sinó juegos; no se aprenden técnicas, sinó que se juega con ellas. En el taller de t...

Psicomotricitat i Educació: Pràctica Psicomotriu Aucouturier



LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

 La Pràctica Psicomotriu Aucouturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la psique és inseparable de les seves arrels corporals.

En aquesta pràctica, es treballa la unitat del plaer sensoriomotor com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l'accés a la representació.

La pràctica té com a objectiu promoure l'expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l'infant.  

L'expressivitat motriu de Bernard Aucouturier, és la forma original en què el nen manifesta els seus continguts de manera interna i inconscient, des de les primeres interaccions amb el món circumdant.



Psicomotricitat i Educació: Pràctica Psicomotriu Aucouturier: Bernard Aucouturier va néixer el 1934 en un poble situat prop de Tours (França). Els seus pares eren educadors i practicaven la pedagogia F...

divendres, 28 de març de 2014

Niños con altas capacidades: Montse Romagosa

Cóm senten els nens amb altes capacitats?

El món de les emocions.

Els nens amb altes capacitats, senten i viuen la vida com si portessin incorporat un amplificador. Tots els seus sentits estan obtenint codis i missatges a una velocitat i amb una freqüència molt diferent dels altres nens.

Per això les emocions, també les viuen de forma extrema.

Un poc els fa rics i un poc els fa pobres.